La camminava in d'on paltò finta marmòtta

E la batteva i marciapè 'mè ona pigòtta

Ma la se dava on sacch de fà per fà la grana

É mì hoo capì che l'era noeuva e foeura zòna.



Sta povera tosa la m'ha faa inscì tanta pena

Vedèla in gir con sto strascett d'ona sottana

Vedela semper inscì mal organizzada

Che mì gh'hoo ditt « fa nò la scema, cambia strada ».



Ve disaroo la verità, gh'era la stoffa

Ma se pò nò andà a fà la vita inscì de pressa

Ghe va vess bon de fà i danee senza trass via

Se dev savè tutt i truchett de sagrestia.



Perchè per fà anca el sò mestee, pòrca sidella,

L'è minga assee de vess truccada e de vess bella

Te pòdet nò menà i ciappett tutta genada

Ghe va on colpett segonda chi passa per strada.



Dopo pòcch temp gh'avevom numm tutta la zòna

Se dividevom a metà tutta la grana

I incass cresseven tucc i dì, naturalmente,

Lée l'era el còrp, va ben d'accòrd, ma io la mente.



Poeu in d'ona sera disgraziada ch'el pioveva

Per andà insemma a on sbarbatell de via Borgògna

La s'è impestada 'mè ona scema sta teresa

E la m'ha daa la mia metà de la soa rògna.



M'han faa cinquanta o cent pontur de ròbba strana

Mì hoo pientaa lì de fà el mestee de fa la grana

El rocchetè l'è diventaa on mestee de sciori

Sont minga matt de quell pass chì voo al sanatori.



Poeu l'hoo pientada in de per lee sta brutta stria

Lee l'è tornada a fà la scema in quella via

Adess la va anca coi pollee, brutta barbònna :

Gh'è pròpi pú de religion, santa Madonna.

L'è propri vera ostiiii!